El podia deixar a la botiga,però em cridaba i em deia que volia anar amb mi a casa.
L'Anna ,la de Terrassa,em va dir : fes-li cas i porta'l a casa.
I així ho vaig fer. Ara el porto a passejar i ell i jo estem contents.
Dins la mar,aquesta infinitat de color blau... busco i busco i tot alló que m'agrada ho tinc dins la peixera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada